Macrocomputadoras: Característiques, exemples i més

Les macroordinadors són cridats aquells equips que compten amb diverses unitats de disc que li permeten processar grans quantitats d'informacions i dades, assabenta't de com funcionen llegint aquest article.

macroordinadors

Què són les Macrocomputadoras?

per conèixer que és una macrocomputadora has de saber que se l'anomena d'aquesta manera a sistema integrat de discos durs que per la seva capacitat permeten processar grans volums de dades i informacions en períodes de temps molt curts. El CPU d'aquests equips és la base i centre d'un sistema secundari el qual depèn fonamentalment del seu funcionament.

Les funcions de les macrocomputadoras permeten entre altres coses processar comunicacions entre milers d'usuaris alhora. Això és gràcies a la tecnologia anomenada sistema de temps compartit. És una forma d'operació en la qual el processador estableix alguns temps morts. Aquests són assignats a cada usuari per realitzar les seves operacions.

A causa de l'curt espai entre les interrupcions entre un usuari i un altre, no s'aprecia llavors cap tipus de retard. La capacitat i velocitat de la memòria permet fer gairebé invisible aquest període de temps. Pots ampliar aquesta informació fent clic en el següent enllaç memòria ROM

macrocomputadores 2

Aquests immensos equips tenen algun tipus de jerarquia on els superordinadors s'ubiquen per sobre de les macrocomputadoras. Aquelles són les més grans de el món i la seva fabricació és ben costosa. Es pot dir que en món no arriben a 50.

Origen i història

Les primeres microordinadors es van presentar a el món durant la dècada de el 40. La primera a crear-se va ser l'anomenada ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer), en espanyol Computador i Integrador Numèric Electrònic. Va ser un model creat per propòsit general.

primers equips

Era un equip molt susceptible per ser programa i podia resoldre una gran quantitat de problemes numèrics. La seva creació va ser amb la finalitat de calcular en unes taules, els tirs d'artilleria i va ser assignada a laboratori d'Investigació Balística de l'Exèrcit dels Estats Units.

Els seus constructors van ser els enginyers John Presper Eckert i John William Mauchly. No obstant la programació va estar a càrrec de sis dones trucades Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence.

macrocomputadores 3

anys 50

Per a l'any 1951 es presentava la Macrocomputadora anomenada UNIVAC I, creada també pels mateixos creats de l'ENIAC. Però amb fins netament comercials, la signatura per a la comercialització estava a càrrec de l'empresa Remington Rand.

Va ser la successora de la primera computadora més petita trucada UNIVAC. Les seves operacions van ser molt curtes i va ser lliurada temps després a la universitat de Harvard. Aquests models van ser un desenvolupament de la primera computadora de tipus comercial no militar anomenada Z3 que va ser creada l'any de 1941. Aquest equip no estava en la categoria de les macrocomputadoras.

Molts equips necessitaven ser portats a llocs on no hi hagués excés de consum elèctric. Per tenir una idea de la mida d'aquests equips podem dir que la seva instal·lació requeria aproximadament un espai. On podria estar entre els 1000 als 300 metres quadrats.

Anys 60 i 70

Aquest període va marcar l'evolució dels ordinadors per part de l'empresa IBM, així mateix va representar una època de canvis en la informàtica. Va servir per veure el naixement de Microsoft i el seu sistema operatiu MS DOS. També va permetre veure l'aparició de la primera computadora d'escriptori d'IBM.

https://www.youtube.com/watch?v=2JQ1KJgTVHI

Així mateix es va aconseguir realitzar les primeres connexions entre servidors, donant inici a les primeres passes per a la formació d'internet. En fi una època marcada fins i tot per canvis socials i que determinarà posteriorment el futur de la humanitat.

L'empresa IBM dominava el mercat de les acabades de crear computadores i per descomptat estava en projectes de presentar models de macrocomputadoras. Pel que havia llançat a mercat la sèrie d'equips macro 700/7000.

Uns anys després llançarà la sèrie 360, que va servir per determinar a el llançament i desenvolupament dels equips d'escriptori. La sèrie 360 ​​va ser concebuda principalment com Macrocomputadora. Per a finals de la dècada de l'60 CDC (Control Data Corporation), va dominar el mercat d'equips de computació de gran envergadura.

No obstant això una ruptura per part dels propietaris de l'empresa va permetre que un dels seus socis se separa i pogués desenvolupar en l'any 1969 l'empresa anomenada Cray Research. Aquesta companyia va dur endavant el projecte per presentar diversos dissenys de macrocomputadoras durant la dècada de l'70 i primer part dels 80.

L'ús dels transistors i posteriorment els circuits integrats va ajudar a el desenvolupament d'equips de major capacitat. D'altra banda a finals dels 80, van sortir la llum diversos fabricants com IBM, Burroughs, UNIVAC, NCR, Control Data, Honeywell, General Electric i RCA.

macrocomputadores 4

Tenien un mercat de producció d'macrocomputadoras que competeixen amb altres marques Europees i asiàtiques com Siemens, Telefunken, Olivetti, Fujitsu, Hitachi i NEC. Amb el passar dels anys les corporacions es van anar fusionant i creant empreses en combinació amb altres àrees.

Anys 80 i 90

A mesura que passaven els anys el desenvolupament i evolució de la computació estaven donant passos de gegant en els avenços tecnològics. De la mateixa manera les macrocomputadoras venien ocupant espais importants en el món de la informàtica.

Els equips van passar de ser processadors de tipus vectorial a processadors de tipus paral·lel. Entre ells s'incloïa milers de CPU que estaven organitzats i programats per dur a terme diverses tasques de forma simultània. Va ser l'època on els fabricants desenvolupen els PowerPC, Opteron o Xeon.

Després ia la fi dels 90 van aparèixer els processadors de gran capacitat basant-se en la tecnologia de tipus clúster. Aquests equips combinen CPU comuns amb connexions especials. De manera que eren usades per governs organitzacions militars i algunes empreses internacionals de grans dimensions.

A la fi dels anys 90 algunes corporacions depenien fonamentalment de les macrocomputadoras. Els serveis estaven dirigits a realitzar accions de tipus centralitzada; en combinació amb connexions de xarxa internet. És a dir la informació i processament de dades estava fluint de manera molt ràpida.

Any 2000 en endavant

Aquesta època permet desenvolupar equips que podien gestionar paquets de dades per lots; és a dir es podia realitzar de manera simultània processos complicats i precisos en una mateixa quantitat i període de temps. Aquesta tecnologia va donar pas l'anomenat comerç i banca electrònica.

Els processos van ser realitzats per equips on els japonesos es van posar a l'avantguarda en el desenvolupament de les macrocomputadoras. Entre els productes presentats hi havia la molt sol·licitada la MDGRAPE-3. Aquest equip era venut a només a particulars i no tenia cap referència comercial.

Per a l'any 2009 van sortir a mercat i prenent com a referència la MDGRAPE-3 japonès equips com la Correcaminos, amb capacitat de processament de 1 petaflops per part d'IBM, a la Xina es va desenvolupar «Milky Way One» amb capacitat de 1,2 petaflops.

Començava llavors la guerra de les macrocomputadoras que posteriorment van portar als països desenvolupats a construir els superordinadors, pots conèixer més d'aquests equips fent clic següent article Tipus d'ordinadors.

Llavors els Estats Units va desenvolupar la Cray Research i la Jaguar, ambdues de 1,7 petaflops. Per a finals de 2009 està considerada la Macrocomputadora més gran de món. Com a referència podem indicar que un petaflops és cinc vegades la mesura que en informàtica es determina per calcular «operacions de coma flotant per segon» (Floating-point Operations Per Second).

Aquestes mesures determinen la velocitat en la qual una Macrocomputadora o una superordinador poden dur a terme operacions en un determinat període de temps. En l'actualitat l'empresa IBM es troba desenvolupant equips de microordinadors costat de la companyia Unisys.

Els models z10, successor de l'z9, d'IBM han fet que aparegui l'anomenada tecnologia mainframe, la qual és la que determina en l'actualitat tots els equips de superordinadors.

Macrocomputadoras característiques principals

Aquests superequipos són una espècie d'ordinador normal a gran envergadura. Té especificacions molt complexes que fan dels seus processos; un seguit d'accions que es poden dur a terme en qüestió de segons. Quan un equip normal el portaria alguns minuts i fins a hores.

gran capacitat

Té la capacitat de processar informació de manera ràpida i precisa. Manegen processos amb una rapidesa i eficiència impressionant. Entre ells podem nomenar l'emmagatzematge de dades i gestió d'activitats a gran escala. El que a un servidor comú el portaria la utilització i despesa d'una gran quantitat de recursos.

Els processos estan determinats segons les necessitats dels usuaris. Aquests són vistos per ser manejats a gran escala. De manera que el volum d'informació recàrrega als servidors més petits. Els processos manejats tendeixen a variar segons la necessitat dels usuaris.

Així mateix permeten dur terme operacions amb aplicacions diverses, màquines virtuals a el mateix temps. Podem dir llavors que la seva capacitat per dur a terme operacions de manera simultània; és una de les característiques més importants.

Mida i volum

Encara que manegen grans quantitats d'informació i dades, aquests equips requereixen d'una memòria summament gran. No obstant això avui en dia estan subjectes a utilitzar físicament espais ni molt grans. En comparació amb equips de fa 50 anys, on havien de situar-se en espais que superen fins i tot fins a una hectàrea.

Aquestes macrocomputadoras avui dia es poden instal·lar en espais que no passen dels 75 M2. Això ha estat gràcies a la miniaturització dels circuits i el procés informàtics. Avui dia hi ha macrocomputadoras que té la mida d'una nevera de 16 peus.

Fabricants

A diferència dels ordinadors d'escriptori, portàtils, tablets telèfons mòbils i altres equips tecnològics. el món dels fabricants de les macrocomputadoras està determinat per; no més de 10 empreses a nivell mundial.

Els principals fabricants com IBM es van dedicar exclusivament a la fabricació de macrocomputadoras i superordinadors. També companyies com Hewlett-Packard, Unisys, Fujitsu, Hitachi i NEC; que des de fa alguns enrere anys van arribar a fabricar equips escriptori.

Les inversions d'aquestes empreses per a la fabricació de macrocomputadoras són enormes, d'allí el motiu en dedicar exclusivament al desenvolupament d'equips totalment diferents i superiors en capacitat.

Tipus de terminals

Les macrocomputadoras contenen elements molt diferents als equips comuns d'ordinadors. És per això que les connexions es realitzen a través de terminals especials que han de tenir unes característiques específiques. Durabilitat, rendiment i qualitat.

Les estacions de treball són semblants a les d'un ordinador comú. No obstant això no té una CPU pròpia; depenen d'una terminal central que també és una microcomputadora que actua al seu torn com a punt d'accés als usuaris.

els Programari

Les macrocomputadoras posseeixen sistemes operatius que són diferents segons el tipus de configuració que realitza el fabricant. Aquests sistemes operatius estan dins de l'anomenat procés operatiu mainframe que actualment està sent desenvolupat per empreses com Unix i Linux. Versions més actuals de les antigues terminis d'IBM.

Els sistemes operatius mantenen una interfície de capacitats on es té en compte la necessitat de l'usuari. La configuració no varia molt respecte als equips més petits però permet desenvolupar processos més ràpids i eficients.

utilitat

Aquests equips són usats per a diverses funcions, sobretot si estan dirigides a processar grans quantitats de fluxos d'operacions. El seu desenvolupament ha permès oferir uns serveis a corporacions internacionals que han anat creixent en volum i expansió.

Amb fins comercials

Sens dubte que una de les àrees més beneficiades amb les macrocomputadoras han estat la bancària i el comerç. El creixement d'algunes empreses durant els primers anys de la dècada de el 90 estava limitat, al no poder oferir més amplitud en les operacions als seus clients.

Algunes van quedar limitades a un nombre determinat d'usuaris i activitats. Amb el desenvolupament de les macrocomputadoras, les activitats bancàries es universalitzar, el comerç va créixer de tal manera que ara combina la tecnologia de l'màrqueting digital amb publicitat i venda on line.

militar

Encara que van ser els precursors de les macrocomputadoras, els serveis militars de tot el món requereixen sense cap tipus d'excusa, sotmetre els seus processos i gestions militars a les macrocomputadoras. Els sistemes de vol, radars, control d'armament, gestió d'informàtica militar entre altres operacions, han d'estar a càrrec de processadors de gran envergadura.

La quantitat de satèl·lits militars que es troben orbitant pel planeta han d'estar a l'comandament de les macrocomputadoras. Els milers de processos que aquests realitzen diàriament han de ser administrats per grans ordinadors. Podem descriure molts macrocomputadoras exemples que responen als requeriments militars però portaria força temps descriure tots.

Medicina i salut

Avui dia es requereix de comptar amb un sistema de control i vigilància de tipus epidemiològic. El qual permeti controlar i supervisar els tipus de malalties que es generen a cada país. Localment moltes corporacions manté els registres i el maneig dels serveis de suport diagnòstic a través de grans equips.

Recerca i ús acadèmic

Gràcies a la macrocomputadoras diverses investigacions científiques poden desenvolupar-se de forma paral·lela arreu de món. Els projectes avui en dia són supervisats i analitzats per especialistes d'alt nivell.

Les universitats tenen una gran oportunitat de transmetre els projectes d'investigació adreçada a milions d'estudiants. Els registres, dades informació i tot tipus de recursos poden ser intercanviats i desenvolupats sense limitacions de temps i distància.

Intercanvi a les xarxes

La macrocomputadoras ha permès agilitzar processos que pogués ser retardat si els mateixos van ser realitzats per servidors comuns. Les bases de dades de molts llocs web que acumulen gran quantitat d'informació, utilitza els recursos de les macrocomputadoras com emmagatzematge.

El projecte de sistema mainframe permet agilitzar aquests processos, estan dissenyats específicament per a processar grans volums d'informació que emanen de milions d'usuaris a través de diverses aplicacions. En el següent link podràs conèixer mes sobre el tema relacionat amb Tipus de topologies de xarxa

Tipus de macrocomputadoras

Al món hi ha molts dissenys de macrocomputadoras que es troben dispersos en diverses corporacions i companyies internacionals, entre les més utilitzades es troben les següents:

  • Les construïdes per IBM en els seus models IBM zSeries, System z9 i z10. Aquests equips dominicana en l'actualitat el mercat de les macrocomputadoras.
  • Hewlett-Packard desenvolupa i comercialitza els equips NonStop. Groupe Bull fabrica el DPS.
  • L'empresa japonesa Fujitsu comercialitza la seva BS2000 així com els projectes mainframes Fujitsu-ICL VME, que són venuts únicament a Europa.
  • Unisys té el desenvolupament comercial dels models ClearPath Lliura i ClearPath, els quals físicament presenten en colors, formes i línies innovadores.
  • Hitachi desenvolupa sistemes operatius anomenats MSP i VOS 3, que segons IBM són un plagi dels seus models de programari MVS que es van fabricar a la dècada dels 80.

Exemples d'macrocomputadoras

Alguns estan inclosos en una varietat de servidors dels que ja hem parlat anteriorment, entre ells trobem:

  • IBM
  • System z9
  • z10 i zSeries

Per descomptat és el nostre deure recordar-los que IBM continua sent, per molt, el líder d'al mercat en mainframe, amb un increïble 90% de la mateixa.

Els que deriven una excel·lent línia de macrocomputadoras que són conegudes mundialment com:

  • Sistema 360
  • Sistema 370
  • Sistema 390

Cal incloure sense cap dubte mastegar com ClearPath Lliura i altres ordinadors centrals com Fujitsu-ICL VME que avui es troben disponible al continent europeu. Així com també hi ha algunes molt antigues, de la dècada dels anys 80 que encara existeixen.

També marques com Hitachi i Fujitsu posseeixen unes línies de macrocomputadoras o macro ordinadors que fan servir sistemes operatius que ells anomenen MSP i VOS3, i que en algun moment les van plagiar de sistema operatiu d'IBM anomenat MVS, això pels anys de 1980.

Hi ha algunes la tecnologia està molt més actualitzada i són manipulades a través de CDS que posseeixen una molt alta fiabilitat, així com una excel·lent capacitat en el servei i disponibilitat i per descomptat de seguretat, que alguna cosa molt important. Un model de macrocomputadora  és la que es mostra a la següent imatge.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Actualitat Bloc
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.